jueves, 27 de septiembre de 2012

Parafraseig acte I, Mar i Cel

Aproximadament durant la meitat del segle XVII, en un vaixell de corsaris algerians, hi estan segrestats un grup de nobles cristians que havien sortit en vaixell des de Palma.
Els cristians, havien estat tancats pels pirates en un camarot del vaixell. En aquest botí hi havia Carles, Blanca, filla de Carles, Ferran, cosí d’aquesta, entre d’altres. Els corsaris, volien a les dones per utilitzar-les i jugar amb elles. Un cop, quan els pirates estaven aprofitant-se de les dones, va arribar el capità dels algerians, Saïd. Blanca, com el metge de Saïd va morir, va haver de curar-lo. Mentre el capità dormia, la noia el va intentar matar, però just en aquell moment va entrar un pirata que evità que el matés. Després d'estar discutint, ell li explicà la seva història; la història de perquè va acabar sent pirata. En aquell moment, es va despertar un petit sentiment entre ells dos.
Ella enfadada perquè no entenia perquè van ser expulsats els musulmans de casa seva, torna amb els altres i replicà el per què al seu pare.

No hay comentarios:

Publicar un comentario