viernes, 15 de febrero de 2013

La galerna i el llamp..., Màrius Torres



La galerna i el llamp, el torb i la tempesta,
sobre l’ample terrer l’han combatut a ras.
- La flor de l’esperança, minúscula i tenaç,
color dels nostres somnis, únicament hi resta! -

Entre les runes, sobre els fogars extingits,
enlaira el seu perfum, secret com la pregària;
i pella poc a poc, viva mà solitària,
els quatre rastres dels cavallers maleïts...

Car tan profundament la seva arrel s’allarga
que floriria encara si aquesta terra amarga
un dia fos coberta d’una crosta de sal.

Però l’alè de Déu novament hi circula!
I, granant en silenci les espigues del mal,
ella traurà forment del jull i la cugula.


1a estrofa - Després d’una destrucció apareix l’esperança, representada en una flor petita i constant.

2a estrofa - Aquesta esperança es va escampant i poc a poc va curant les ferides.

3a estrofa - Per difícil que sigui una situació l’esperança sempre hi serà i és l’últim que es perd.

4a estrofa - Malgrat tot, aquesta terra donarà fruit

És un sonet composat per dos quartets i dos tercets. Tots els versos són alexandrins (12 síl·labes), alguns combinats amb cesura 6+6.


ABBA/CDDC/EEF/GFG

Presència, Màrius Torres



Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!

Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.

Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.


En aquest poema, Màrius Torres fa present el record passat d’una noia.

1a estrofa - Diu que quan la recorda tanca els ulls així és com si hi fos allà.

2a estrofa - Nota que està lluny, però la va sentint i fins i tot li ve un record de la seva olor.  

3a i 4a estrofa - Tot i semblar-li que és allà i inclús imaginar-se que la pot abraçar, se’n adona de que quan torni a obrir els ulls no hi serà.


El sonet està composat de quatre estrofes, dos quartets i dos tercets.
Tots els versos són alexandrins (12 síl·labes), alguns combinats amb cesura 6+6.

ABBA/CDDC/EEF/GGF

lunes, 11 de febrero de 2013

Anàlisi d' "Al present" de Màrius Torres

Aquest poema forma part de la segona etapa de l’obra de Marius Torres,mentre ell es trobava al Sanatori de Puig i d’Olena, on va residir fins la seva mort set anys més tard a causa d'una tuberculòsi.

Comença amb una comparació d'ell i Déu en el moment d'adreçar-se davant del present, és a dir, compara el que Déu fa davant l'eternitat i el que fa ell davant el prensent.
 
L’autor es dirigeix a Déu ja que busca trobar-li sentit a la vida. El temps li produeix una gran angoixa emocional. En aquest poema es reflexa l’autor, en una situació entre la vida i la mort en el sanatori, en relació a l'eternitat, el que busca es recordar per sempre els últims moments de vida que li queden, i viure la vida al màxim. Utilitza un jo líric que és alliberat del passat i enlluernat pel futur i només pot aspirar a l’instant present. La reflexió bàsica del poema està basada en la importància del present i el que suposa per l'autor.

Es tracta de un sonet a la Italiana, que per tant són, dos quartets i dos tercers de versos alexandrins amb cesura separant dos hemistíquis amb sis síl·labes a cada un. La rima és consonant i rima: ABAB CDCD EEF GGF.

Anàlisi d' "Abendlied" de Màrius Torres

El títol del poema significa "cançó de vespre" cosa que ens situa en un clima pròpi de Màrius Torres: el de la música i amb un referent temporal del moment exacte en que s'acaba el dia. És un poema que expressa allò subjectiu i interior.

Al principi, fa referència a la tardor tot fent una descripció pictòrica i visual dels elements de la posta de sol al mes de novembre. També ens parla d'un paisatge ventós quan diu " posa una mica d'or a les ales del vent". Totes aquestes descripcions, estan lligades al simbolisme que utilitza Torres i per tant influència de Baudelarie. Les descripcions que fa estan relacionades amb l'estat anímic del propi autor, ja que a causa d'una malaltia, li queda poc temps de vida i ell relaciona aquesta etapa de la vida amb la tardor; ell però, voldria viure a la primavera de la seva vida.
El vers "o tarda clara de novembre!" fa una reflexió referint-se altre cop a que al igual que mor el dia, acaba morint tot.

El poema està estructurat en 3 estrofes de 6 versos cada una, els quals la majoria són octosíl·labs, decasíl·labs i dodecasíl·labs tot i que hi ha l'antepenúltim i el peúltim que són de 13 sil·labes
Els versos més llargs dodecasíl•labs tenen cesura i per tant 6 síl·labes a cada hemistíqui, tot i que no coincideix exactament amb algun signe de puntuació. La rima és assonant, d'art major en la majoria i rima: ABABBA CDCDdC EEfFGG