miércoles, 28 de noviembre de 2012

Bèlgica, Josep Carner


Bèlgica

Si fossin el meu fat les terres estrangeres, 
m’agradaria fer-me vell en un país 
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís, 
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres 
guarnides d’arços, d’oms i de pereres; 
viure quiet, no mai assenyalat, 
en una nació de bones gents plegades, 
com cor vora de cor ciutat vora ciutat, 
i carrers i fanals avançant per les prades. 
I cel i núvol, manyacs o cruels, 
restarien captius en canals d’aigua trèmuls, 
tota desig d’emmirallar els estels.

M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s’entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d’hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.

Una ciutat on vagaria
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien —ai, badats— oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.

Però ningú
no se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia.



El poema Bèlgica pertany al llibre de Llunyania (1952) de Josep Carner.

Mètrica

El poema consta de quatre estrofes els versos de les quals són, la majoria, alexandrins excepte alguns que són decasíl·labs o octosílabs.

La rima és alternada en consonant i asonant.

Parafraseig

El tema principal del poema és el desig de Carner de que Catalunya fós com Bèlgica i poder viure-hi tot el que passa a Bèlgica.
Per una altra banda, és una oda a Bèlgica.

- Primera estrofa

Fa referència i descriu el paisatge, els carrers i la gent.

- Segona estrofa

Catalunya està afectada per la guerra, cosa que canviaria per la tranquil·litat de Bèlgica, esmenta que la gent fós hospitalària i s’entendrís per la cultura i per les coses en general i que les coses fòssin autèntiques, de la terra.

- Tercera estrofa

Segueix parlant del paisatge, però també comenta alguns sentiments que possiblement sentiria i que enmig de tothom, viuria sol, pero acompanyat.

- Quarta estrofa

Per acabar li dóna importància al jardí, el qual està arreglat, amb un brollador d’aigua amb peixos i els nens s’hi atansarien.

16 comentarios:

  1. Hola noies!! Molt correcte el comentari de "Bèlgica!. Però, la meva pregunta no té gens a veure. Em podríeu dir quina font feu servir per escriure els "Publicar un comentario en la entrada! o "Sin comentarios"?
    Moltes gràcies maques, es que és maquíssima aquesta lletra♥!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Discrepo sobre la tipografia; la trobo pèssima i totalment fora de context. És Carner, els poemes del qual són austers i simples, buits de retòrica exagerada i estètica excessivament pomposa. Aquesta tipografia denota just el contrari, i a més és horrorosa.

      Eliminar
    2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

      Eliminar
    3. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

      Eliminar
    4. Chicos, chicos...

      Eliminar
    5. Jaume està parlant de la tipografia dels comentaris, no la del text, tranquilitat, no es necessari posar-se així.

      Eliminar
    6. Yaya jaume relaja las tetas

      Eliminar
  2. el comentari és pèssim, no entreu a interpretar el poema. Feu una paràfrasi errònia de les estrofes i no teniu en compte que Carner va fer una primera versió d'aquest poema quan era jove a Barcelona, pe`ro llavors no el titulava Bèlgica, a Llunyania el refeu des de l'experiència de l'exili i homenatjà el país que el va acollir donant-li aquest nom. Ja cal que us hi esforceu més

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Et dono tota la raó del món. Penso que és un comentari de nen de "primaria", gens treballat i amb interpretacions errònies dels conceptes que vol transmetre Carner. A més està ple de faltes d'ortografia molt grosses!!!

      Eliminar
    2. peró aveure, que potser el que ho ha fet és de primaria... tampoc cal posar-se així.

      Eliminar
  3. Des del meu punt de vista aquest poema és ¡Arriva Espanya Joder!

    ResponderEliminar