Cor fidel, Josep Carner

Cor fidel

A una dolor que va al dellà del seny

fa només l’Impossible cara tendra.―

El pur palau esdevingué pedreny:

els murs són aire, el teginat és cendra.

I, lladre d’aquest lloc desposseït,

palpant, caient, a poc a poc alçant-se,

el descoratjament roda en la nit,

rapisser del record i la frisança.

Jo sé d’on ve l’inesgotable foc

que animarà la morta polseguera.―

Veig l’últim monument en l’enderroc.

Jo pujaré, sense replans d’espera,

cap al camí de l’alba fugissera

pel tros d’escala que no mena enlloc.

El poema Cor fidel  pertany al llibre de Llunyania (1952) de Josep Carner.

Mètrica

És un sonet de quatre estrofes, els dos primers de quatre versos i els dos últims de tres versos. Els versos són decasíl·labs, de rima consonant (ABAB CDCD EFE FFG).

Parafraseig

Josep Carner s’imagina la pròpia mort sense haver tornat a Catalunya i això li dol, però això no treu que no li agradi el seu ofici i la seva vida a Bèlgica.

- Primera estrofa

L’autor sent un fort dolor per estar lluny de la seva terra, Catalunya.

- Segona estrofa

Està a un lloc desconegut i li fa por l'obscuritat en la qual viu, a causa del seu exili.

- Tercera estrofa

Manifesta que sap perfectament on és, i quan morirà.

- Quarta estrofa

Ell sap on és el camí de tornada, però alhora també sap que aquest camí no el durà enlloc.