La vida incerta, Josep Carner

La vida incerta

El riu s'emporta en fulles fatigades
botí flairós que broda son setí.

Ve el sol roent, després les maltempestades;

després, es farà gebre el serení.

 

¿L'abril encara tornarà a ma cleda

guarint de xiscles? I, en florint els sots,

¿deixaré pel cucut en la verneda

el caliu d'argelagues i capçots?

 

O bé en l'hivern, quan, l'alta nit vinguda,

el cremallot, per son esglai batut,

mori en espeternec, i, mai planguda,

xiuli per un forat la solitud;

 

quan buits camins arribin a cruïlla

sense petjades a bescanviar,

i a lloc gras, vermenós, corri la guilla

i deserti les serres el senglar,

 

¿me n'aniré tot sol, no vist rodaire,

closos els ulls com per al dolç dormir,

sense plany de la terra ni de l'aire,

vers una primavera sense fi?

(La primavera al poblet)
 

Comentari:

 

Aquest poema de Josep Carner, ens parla de la primavera. Una primavera fugaç i passatgera, on els seus paisatges es converteixen en escenes humanes. La fi de la primavera, ens incita a la preocupació pel tema de la mort; per això l'últim vers "una primavera sense fi", ens vol dir que no voldria que hi hagués la mort.

 

A La primavera al poblet, Josep Carner agreuja el seu treball estilístic i el seu llenguatge, per tal de transmetre l'emotivitat desitjada. Ens parla de la primavera d'una manera escurpolosa, amb molts matissos per oferir sempre una visió completa de les impressions d'aquesta primavera. Ho fa amb una perspectiva del "jo poètic", que caracteritza la maduresa de Carner.

 

El poema consta de cinc estrofes amb quatre versos i són decasíl·labs. És d'art major i la rima és consonant en els versos senars i assonant en els parells; ABAB CDCD EFEF GHGH IJIJ.

Utilitza preguntes retòriques i podriem dir que hi ha el tòpic literari del "tempus fugit".

 

 

Paraules que no hem entès:

 

- Setí: origen incert

- Cleda: fet amb llistons de fusta

- Esglai: por


Marta Valls