La galerna i el llamp..., Màrius Torres

La galerna i el llamp, el torb i la tempesta,
sobre l’ample terrer l’han combatut a ras.
- La flor de l’esperança, minúscula i tenaç,
color dels nostres somnis, únicament hi resta! -

Entre les runes, sobre els fogars extingits,
enlaira el seu perfum, secret com la pregària;
i pella poc a poc, viva mà solitària,
els quatre rastres dels cavallers maleïts...

Car tan profundament la seva arrel s’allarga
que floriria encara si aquesta terra amarga
un dia fos coberta d’una crosta de sal.

Però l’alè de Déu novament hi circula!
I, granant en silenci les espigues del mal,
ella traurà forment del jull i la cugula.

1a estrofa - Després d’una destrucció apareix l’esperança, representada en una flor petita i constant.

2a estrofa - Aquesta esperança es va escampant i poc a poc va curant les ferides.

3a estrofa - Per difícil que sigui una situació l’esperança sempre hi serà i és l’últim que es perd.

4a estrofa - Malgrat tot, aquesta terra donarà fruit

És un sonet composat per dos quartets i dos tercets. Tots els versos són alexandrins (12 síl·labes), alguns combinats amb cesura 6+6.

ABBA/CDDC/EEF/GFG