Aquest poema forma part de la segona etapa de l’obra de Marius Torres,mentre ell es trobava al Sanatori de Puig i d’Olena, on va residir fins la seva mort set anys més tard a causa d'una tuberculòsi.
Comença amb una comparació d'ell i Déu en el moment d'adreçar-se davant del present, és a dir, compara el que Déu fa davant l'eternitat i el que fa ell davant el prensent.
L’autor es dirigeix a Déu ja que busca trobar-li sentit a la vida. El temps li produeix una gran angoixa emocional. En aquest poema es reflexa l’autor, en una situació entre la vida i la mort en el sanatori, en relació a l'eternitat, el que busca es recordar per sempre els últims moments de vida que li queden, i viure la vida al màxim. Utilitza un jo líric que és alliberat del passat i enlluernat pel futur i només pot aspirar a l’instant present. La reflexió bàsica del poema està basada en la importància del present i el que suposa per l'autor.
Es tracta de un sonet a la Italiana, que per tant són, dos quartets i dos tercers de versos alexandrins amb cesura separant dos hemistíquis amb sis síl·labes a cada un. La rima és consonant i rima: ABAB CDCD EEF GGF.
No hay comentarios:
Publicar un comentario