Com si
les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...
Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!
Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.
Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...
Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!
Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.
Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.
En aquest poema, Màrius Torres fa present el record passat d’una noia.
1a estrofa - Diu que quan la recorda tanca els ulls així és com si hi fos allà.
2a estrofa - Nota que està lluny, però la va sentint i fins i tot li ve un record de la seva olor.
3a i 4a estrofa - Tot i semblar-li que és allà i inclús imaginar-se
que la pot abraçar, se’n adona de que quan torni a obrir els ulls no hi serà.
El sonet està composat de quatre estrofes, dos quartets i dos tercets.
Tots els versos són alexandrins (12 síl·labes), alguns combinats amb
cesura 6+6.
ABBA/CDDC/EEF/GGF
No hay comentarios:
Publicar un comentario